Quan comença un llibre a rodar i vas a molts llocs, sols introduir les presentacions dient que estàs molt content de ser-hi aquí o allà i és veritat. Però hi ha llocs, com a les Illes, que t’hi trobes com a casa, on l’acollida sempre és càlida i propera. Així va passar a Palma, on dijous presentàvem Vides desafinades gràcies a una invitació de l’Institut Ramon Llull. Excel·lent organització, bona assistència (persones desconegudes, bàsicament, la qual cosa està molt bé) i presència de la IB3. Aquestes coses són importants i s’ha d’estar agraït. Això sí: trobe a faltar, darrere de mi, el logotip de la Generalitat Valenciana fent companyia al dels governs de Catalunya i les Illes. Manies.

Seguir llegint

Les Vides desafinades (Edicions 62, 2011) tornen al lloc del crim. O siga, a Gandia, la ciutat que va premiar la novel·la amb el Joanot Martorell. Serà amb una presentació amb molts al·licients per a mi: tot i que he anat darrerament en nombroses ocasions, mai havia presentat a aquella ciutat un llibre. Serà gràcies a la invitació de Saforíssims dintre del cicle “De tu a tu”, demà dijous, dia 1 de març, a les 20,00 hores, a la sala d’actes de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc.

Seguir llegint

Si hi ha algun lloc on la novel·la havia de presentar-se a Barcelona, aquest és l’Espai País Valencià. D’aquesta manera tan concloent va començar la presentació de Vides desafinades el poeta i actor Elies Barberà. Fou divendres a la nit, a l’espai de trobada al barri de Gràcia dels valencians a l’exili -professional, accidental, sentimental, volgut o forçat- barceloní. La rotunda afirmació del presentador era certa. Perquè un dels motors del llibre va ser explicar aquesta història dels valencians que viuen allà, molts d’ells docents. Tret d’alguns amics catalans i xativins que s’hi aplegaren, el públic majoritari es componia d’espaiers i espaieres.

Seguir llegint

Seguir llegint