El marró de Fran Quesada

En fer-se públic ahir el (relativament) sorprenent nomenament del regidor d’Ontinyent Fran Quesada com a secretari autonòmic de Medi Ambient, hem de suposar que a l’edil de Compromís li plourien les felicitacions. Estan justificades. És un càrrec important. I, a diferència del substituït, Julià Àlvaro, amb una trajectòria més recent en el camp de l’ecologisme actiu, Quesada és una persona que ha bolcat la seua carrera pública en el medi ambient, incloent també la gestió local a la capital de la Vall d’Albaida. També és cert que presenta un perfil polític més baix, tot i formar part de l’executiva de Verds-Equo, la formació integrada en Compromís.

Com afrontarà el càrrec el nou secretari és una incògnita. En tot cas, ha heretat –i Quesada no és ignorant d’això– una de les àrees de gestió més inestables i polèmiques del govern del Botànic. Una font de conflictes amb la titular de la Conselleria, Elena Cebrián, una consellera de perfil tècnic i més contemplatiu que Àlvaro.

El focus de conflicte més important ha estat el polèmic Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d’Envasos (SDDR). D’això no haurà de fer causa Quesada, de moment, perquè el govern del Botànic ha decidit aparcar un sistema innovador però que segurament demana una cocció més llarga. La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha vestit el cessament com un canvi d’etapa centrada ara en el canvi climàtic, un tema més amable. Però això no significa que no hi haja conflictes a la vista en un departament, compte amb això, que inclou agricultura: una configuració que equival a posar en la mateixa gàbia als tigres i lleons lluitant per una zebra. I també des de Medi Ambient s’ha de donar el vist-i-plau a determinats projectes urbanístics i infraestructures. En aquest punt, les visions i les velocitats de Verds-Equo i del PSPV-PSOE solen diferir.

A Quesada, per tant, li han fet un regal enverinat, un càrrec sense el confort i concòrdia que hi ha en no poques àrees del govern valencià. L’atenció política i mediàtica serà màxima. I l’ecologista ontinyentí, un home de fortes conviccions, haurà de decidir si continuarà marcant territori ideològic, com li demanarà el partit, o contribuirà a rebaixar la tensió. Ho sabrem més prompte que tard.

<em class=”publicat”> Publicat al diari Levante-EMV, 03-02-2018) </em>