On comença l’horta i acaba al secà, que cantava Raimon (o a l’inrevés, si vens del nord) hi ha poques coses a fer més plaents que recórrer a peu els camins i caminals que connecten els diferents pobles de la Costera. A mi m’agrada fer-ho en bicicleta, perdent-me, descobrint noves rutes. Em desconnecta dels quefers.

Però és un circuit que també em fa pensar: sovint, des de la bicicleta creues la mirada amb els homes grans que fan faena als seus horts. Persones en la setantena o més, que et miren o saluden amb fredor, suspicaços davant el creuament de dos móns aparentment antagònics. Però ambdós estan més a prop del que es pensen.

Rarament veus joves, més enllà d’alguns camps més extensos i reglats. Més estrany encara és veure alguna persona jove portant la veu cantant. Mires al voltant: la dèria per construir habitatges ha estat relativament discreta, sobretot si compares uns altres indrets. Però hi ha terreny industrial per tot arreu, polígons i parcel•les, moltes en desús. Moltes no s’han usat mai. Tornes a mirar el que queda d’horta, poc o molt, segons com es mire, i fa la impressió de contemplar un món que s’acaba. Els teus fills ja no corren entre sequiols ni fan batalles amb gínjols. Però les coses no són mai blanques o negres.

Els futurs no estan escrits, s’han de construir. L’horta continua viva, donant els productes, formant part d’un paisatge que, gràcies a això, no és totalment hostil. Firall, la fira que Xàtiva dedica a l’all tendre i que és una cita plenament consolidada, és una d’aquelles iniciatives que ens connecta amb l’entorn, tot i que siga per la via de les activitats paral•leles i el reclam gastronòmic. El signe dels temps.

Però la terra ens ha regalat un producte agrícola propi i amb projecció que té valor econòmic i, alhora, valoritza una activitat a la que poca gent vol dedicar-se. Tal vegada hi ha un canvi de consciència, però s’ha de conrear i potenciar. Des de les iniciatives de base, com els horts urbans. O fent força com a consumidors, reclamant i comprant els productes de proximitat. Amb mogudes com Firall. Coses que ens recorden que l’horta és molt més que aquell entorn agradós que ens serveix per córrer o passejar.

 

Foto: Levante-EMV

Publicat al diari Levante-EMV, (03-03-2018)

Els comentaris estan tancats.