Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Una de les grans perversitats del capitalisme, tal i com està muntat i concebut el sistema, és fer-nos ensopegar una i mil vegades amb la mateixa pedra. Pedres de colors i formes diferents. El concepte, tanmateix, és sempre el mateix.
Com en tantes altres coses, la pandèmia està suposant un llarg parèntesi en debats que són inajornables. La manera de fer habitables els centres històrics de les ciutats, sense convertir-los en parcs temàtics descontrolats, turístics i d’oci, és tal vegada un dels més importants, juntament amb uns altres que tenen a veure com la sostenibilitat, els espais rurals buidats o el canvi de model econòmic. Tot està interrelacionat: estem parlant de les ciutats i pobles del futur. I de com i de què viuran els seus habitants.
Vaig conèixer Paco Cerdà (Genovés, 1985), fa ja uns quants anys, quan era un jove periodista que trencava la mà en la delegació comarcal de Levante-EMV. De seguida vaig pensar que aquell xicot arribaria lluny. A hores d’ara, encara no se sap quin és el seu sostre.
Aquest dilluns comença una nova desescalada. O, si ho preferiu, començaran a relaxar-se les restriccions amb motius de la pandèmia per coronavirus. És una bona notícia. Tothom necessitem un respir. La gent necessita treballar. I és possible fer un nou intent perquè les xifres d’incidència s’han reduït significativament. Està bé, sí. Però també es posa en marxa una (nova) bomba de rellotgeria.