M‘havia fet el propòsit de no tornar a escriure sobre la pandèmia. O, per ser més exactes, pensava que l’evolució de la malaltia faria una mica absurd tornar a fer voltes sobre el mateix. Que la vacunació ens situava en una altra fase. Però quan ja estem a les portes de l’estiu, tornen a sonar les alarmes. Pugen els contagis i la resta d’indicadors. Fins i tot, la pressió hospitalària podria augmentar de nou. No ens mereixíem això. O potser sí.

Caigut l’estat d’alarma, la prioritat ha estat recuperar l’activitat turística de la qual depenen tantes famílies. Les xifres acompanyaven, eren engrescadores. I unes coses han portat a unes altres. La mascareta no és una bona companya del turisme, millor si anem preparant el terreny. I l’oci nocturn és una altra pota del desfogament massiu. De joves i grans.

Com va passar a Nadal, tanmateix, els senyals s’han malinterpretat. La caiguda de restriccions sumada a la vacunació, ja molt avançada, ha generat una falsa sensació d’immunitat. A més, els joves, que ja se sentien immunes, no tenien a sobre la pressió del possible contagi de pares i iaios, molts dels quals ja estaven vacunats. I ha guanyat terreny en una mena de batalla cultural l’ayusismo, la llibertat mal entesa (la libertaz, com deia l’escriptora Marta Rojals), que posa per davant els desitjos a la responsabilitat, com si tothom fórem xiquets i xiquetes malcriats i capritxosos.

Sumeu a això el final d’un curs molt difícil, sobretot per als estudiants que afrontaven les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Una olla a pressió a punt d’esclatar. Celebracions sense mascareta ni distància social, perquè no podem demanar impossibles. Els grans brots que hem vist aquests dies.

Fa uns dies, llegíem la carta de la coordinadora Covid d’un dels instituts afectats: “S’aneu a Mallorca buscant el coronavirus després de què durant mesos, en l’institut, ens hem deixat la vida perquè no us contagieu ni contagieu les vostres famílies”. Un text devastador.

Fi de les bones xifres. Perill per als indicadors econòmics de recuperació, perquè ja no som la regió d’Europa que millor… Estadis de futbol plens. Aquesta no serà l’última columna pandèmica. Amb una mica de sort, la penúltima. Aneu amb compte.

Fotografia: Levante-EMV

Publicat al diari Levante-EMV, 03-07-2021)

Els comentaris estan tancats.