Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Diego Denia Medrano, xativí d’orígens manxecs, que va ser seua la ciutat que el va acollir, ens va deixar un 15 de març, poc abans que el món es tornara boig per una pandèmia. Ens va deixar prematurament, per una malaltia que no ocupa titulars de premsa ni tertúlies radiofòniques. Tenia 65 anys. I era una d’aquelles persones més o menys anònimes que enriqueixen el teixit social dels llocs on han decidit arrelar.
Voldries tancar els ulls i pensar que és un curs com els altres. Però on havia excitació i caos controlat a l’entrada de l’escola, crits esvalotats dels xiquets i xiquetes, frec i abraçades, hi ha ara un ordre i una disciplina antinaturals.
D‘ací vint o trenta anys, si algú es planteja reconstruir la història recent d’Ontinyent i la Vall d’Albaida, quan realitze la tasca de camp trobarà que el seu treball seria molt més complicat de no haver existit la figura de l’inoblidable Josep Antoni Mollà, qui ens va deixar fa uns dies.
En el retorn a Levante-EMV de la columna que fins ara havia estat confinada, parle de la finestra oberta que suposa per a Xàtiva el llegat de Raimon. Una oportunitat per identificar per el fort de la ciutat i allò que és més exportable.