Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

La memòria individual és curta, convé exercitar-la. Però també la col·lectiva. Fa uns dies, Emili Payà, programador del Centre Octubre de Cultura Contemporània, una font inesgotable de coneixements diversos, em va passar un fragment del llibre de Ramir Reig i Josep Picó, Feixistes, rojos i capellans, publicat per Moll el 1978 i reeditat el 2004 per la Universitat de València. “Mira, açò t’agradarà perquè conté una anècdota sucosa sobre Xàtiva”.

Si alguns dels lectors segueixen una mica el que faig, sabran que des de fa uns mesos el mitjà per al qual treballe, la revista El Temps, em té gojosament ocupat en una sèrie sobre «turisme de proximitat». Un negociat que no sol ser el meu però gràcies al qual estic recorrent paratges naturals de tot el territori valencià, de nord a sud, molts dels quals no havia visitat.

En uns dies, el proper 19 de novembre, trobareu a les llibreries una nova edició de Vides desafinades, aquesta vegada de la mà d’Andana Editorial amb un nou disseny i una nova i esplèndida coberta de Víctor Visa, un jove dissenyador. Es tracta, per tant, d’una nova vida per unes vides desafinades amb molta història. La novel·la que va fer-me sentir escriptor per primera vegada.

“Garbellar l’aigua” és una locució molt valenciana que fa referència a fer faena de bades i que a mi, personalment, em remet a la imatge d’algú que tracta de traure el líquid element d’una barca enmig de la tempesta quan el naufragi ja és inevitable. I és l’expressió que trobe que millor connecta amb la manera en què s’està tractant de lluitar contra la segona onada de la pandèmia de coronavirus.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -