Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
El castigat monòlit de Xàtiva que simbolitza i serveix d’homenatge a la lluita dels maulets en la defensa de la ciutat i dels furs de tots els valencians celebra el seu aniversari. Costa de creure, però ja han passat quaranta anys des que, el 1978, enmig de les turbulències d’una transició bastant accidentada al País Valencià, a algú se li va ocórrer (la memòria històrica també és això) explicitar i recordar uns fets que no van ser debades. Els atacs que ha rebut el monument, fet i fet, són un reflex d’aquella anomalia que va ser la suposadament modèlica Transició.
Quan l’enyorat Zygmunt Bauman va formular la descripció de les societats postmodernes en termes de “societat líquida”, per definir un temps d’incertesa sense fonaments sòlids i estables als quals aferrar-se, potser no pensava en termes religiosos. Però la manera actual de viure la religió té molt a veure amb aquella liquiditat. Aquest catolicisme tan eteri (tan transversal, diria algú), una religió d’actes socials tan aliena al sentit primigeni.
Bon dia! El senyor Xavier Aliaga?
– Jo mateix.
– Li telefone d’Assegurances la Tranquil·la. Té vostè pla de pensions?
– Mire, no el tinc, però no m’interessa.
– Jo mateix.
– Li telefone d’Assegurances la Tranquil·la. Té vostè pla de pensions?
– Mire, no el tinc, però no m’interessa.
On comença l’horta i acaba al secà, que cantava Raimon (o a l’inrevés, si vens del nord) hi ha poques coses a fer més plaents que recórrer a peu els camins i caminals que connecten els diferents pobles de la Costera. A mi m’agrada fer-ho en bicicleta, perdent-me, descobrint noves rutes. Em desconnecta dels quefers.