Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Encara resta un any per a les eleccions locals i autonòmiques, però era de preveure que començaren a produir-se moviments. I Compromís de Xàtiva ha decidit fer una matinera declaració deixant clar que concorrerà en solitari a les futures eleccions municipals.
Durant unes hores, els municipis de la Vall d’Albaida quedaren regats de residus sense recollir perquè l’empresa concessionària, Recisa, va emprar la no recollida com a mesura de pressió per reclamar un important deute amb la Mancomunitat d’aquesta comarca. La crisi es va solucionar de manera ràpida, amb un conveni per tractar de saldar el deute de manera escalonada i després de la decisió d’Ontinyent de netejar els carrers. Però ha deixat com a resultat un terratrèmol polític amb Partit Popular i Compromís reclamant la renúncia del president de l’entitat comarcal, el socialista Vicente Gomar.
Divendres dia 13, Les quatre vides de l’oncle Antoine va ser presentada a Alcoi per un dels nostres millors escriptors, l’admirable Silvestre Vilaplana. L’autor alcoià llançà una mirada sobre la novel·la que em va encantar i que, amb el seu permís, volia compartir amb vosaltres. Aquest és el text de la part de la presentació en la qual va parlar del llibre.
El castigat monòlit de Xàtiva que simbolitza i serveix d’homenatge a la lluita dels maulets en la defensa de la ciutat i dels furs de tots els valencians celebra el seu aniversari. Costa de creure, però ja han passat quaranta anys des que, el 1978, enmig de les turbulències d’una transició bastant accidentada al País Valencià, a algú se li va ocórrer (la memòria històrica també és això) explicitar i recordar uns fets que no van ser debades. Els atacs que ha rebut el monument, fet i fet, són un reflex d’aquella anomalia que va ser la suposadament modèlica Transició.