Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Divendres. L’hispanista britànic Ian Gibson ve a Xàtiva, a participar en un homenatge al poeta Federico García Lorca. Acte marcat en roig. Arribe amb el temps just i no puc accedir al saló de la Casa de Cultura, ple a rebentar. El corredor d’accés també està complet. Me’n vaig amb una sensació agredolça: em diuen que no es veia tan ple el saló des de la visita de Liuboslav Pènev, el gran jugador del València. És una dada. I no cal fer moltes voltes, si ha estat per un poeta que tothom coneix, pel ganxo de l’intel·lectual mediàtic, o perquè aquell dia no hi havia res més. És el mateix. La ciutat ha respost. S’ha fet memòria cultural. I també de l’altra: Lorca va ser molt gran. I no va ser molt més gran encara perquè l’assassinaren.
En fer-se públic ahir el (relativament) sorprenent nomenament del regidor d’Ontinyent Fran Quesada com a secretari autonòmic de Medi Ambient, hem de suposar que a l’edil de Compromís li plourien les felicitacions. Estan justificades. És un càrrec important. I, a diferència del substituït, Julià Àlvaro, amb una trajectòria més recent en el camp de l’ecologisme actiu, Quesada és una persona que ha bolcat la seua carrera pública en el medi ambient, incloent també la gestió local a la capital de la Vall d’Albaida. També és cert que presenta un perfil polític més baix, tot i formar part de l’executiva de Verds-Equo, la formació integrada en Compromís.
Visitem amb una mica de retard Si ha nevat (2016), la novel•la de Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979) que resultà guanyadora del premi Enric Valor i del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Una narració de juxtaposició de moments històrics, ben trenada i articulada al voltant del narrador i d’un personatge que deixa empenta en la memòria, el saludador Joan el Coces.
Posem el tema en el seu context. La Fira Internacional de Turisme (FITUR) que se celebra a Madrid té més vegades la funció de consum intern i de promoció política que una altra cosa. Atesa la magnitud de l’oferta, les delegacions locals i autonòmiques –no sols les valencianes, les de tot arreu– desenvolupen una “frenètica” activitat de la qual donaran compte els mitjans respectius, per als votants de cada lloc. La promoció efectiva i real de l’oferta turística està en funció de la potència del producte –no direm noms, per no ofendre– i de l’activitat de formigueta amb els professionals del sector, un fet que no té relació amb la presència o no dels polítics.