Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Un aclariment: la majoria de sistemes educatius a Europa no contemplen els concerts. Hi ha un sistema públic molt potent. I qui vol un altre tipus d’orientació educativa el busca en la xarxa privada pagant de la butxaca. A Espanya els concerts naixen governant el PSOE per poder oferir suficients places allà on no hi havia suficient oferta pública. Amb el PP, això fa un tomb, convertint pràcticament la xarxa pública en subsidiària de la concertada sota el pretext de la llibertat d’elecció. Llibertat per a uns quants amb els diners de tots. I pel camí, es va fer una política que consistia a detraure recursos del sistema públic, afeblint-lo i ressaltant el augment de demanda de la concertada, alimentant l’equívoc (al qual molta gent és permeable) que si és privat és millor. Un argument fal·laç.

Rafael Chirbes, l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, no necessita valedors. La seua obra monumental, apuntalada amb el pòstum i commovedor París-Austerlitz (Anagrama, 2016), es defensa sola. I es configura com una de les contribucions més importants de la literatura europea dels darrers temps. Però també és veritat que, una vegada mort, quan ja està totalment construït el seu edifici literari, qualsevol esforç per difondre la seua obra és d’agrair. Tot i que vinga dels àmbits més insospitats.

Una de les virtualitats del canvi polític al País Valencià era la construcció d’un nou relat després de dues dècades amb el resultat que tots coneixem. Ben bé, en la praxi i la gestió hi ha coses que han canviat. L’alenada d’aire fresc és innegable. Però gairebé un any després del tomb electoral, el relat encara és per construir. O, el que és pitjor, es construeix amb pedaços de l’antic.

L‘interrogant del titular és una provocació, és clar. O una incitació a la lectura. És Xàtiva una ciutat borgiana? Ho és, sense dubte. Però també hi ha altres ciutats amb relació amb la família dels Borja -segurament la nissaga valenciana amb més projecció internacional de la història- que els darrers anys s’han pres més seriosament el tema, i estem parlant del cas de Gandia. Incloure la referència als papes Alexandre VI i Calixte III en els follets turístics i fer alguna recreació històrica multi-usos, tan apta amb lleus retocs per a la Xàtiva dels Borja o per a la Sevilla dels Medinaceli, no és exactament agafar-se seriosament aquella projecció.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -