Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Els comportaments socials tenen un punt molt curiós de gregarisme i conservadorisme. Sobre el paper, la nostra és una societat que ha girat l’esquena al catolicisme militant. Falten vocacions. I quasi tots els catòlics de menys de 50 anys no apareixen mai per les esglésies. Però el percentatge de gent que continua celebrant batejos i comunions o es casa davant d’un retor que llança un incomprensible sermó concebut fa mig segle continua sent aclaparadorament majoritari. Celebrem processons i peregrinacions de tot tipus, li portem flors a la Mare de Déu per Sant Josep, felicitem el sant i, en arribar Nadal, muntem el Betlem farcit d’elements religiosos.
Quan vaig arribar a Xàtiva, el 1977, el barri Nord-Oest, que segurament no es deia així, no estava asfaltat. I des de ma casa, en un cinquè pis d’un edifici a uns metres de Vila Cantó, es veia el Castell, encara sense il·luminar. No tenia coneixença prèvia de la ciutat. Mon pare havia nascut i crescut a un poble de l’Horta Nord. Ma mare, a un poble de La Manxa. I la meua germana Raquel i jo, a Madrid, en un barri treballador, quasi als afores, des d’on era visible la serra. Canviàrem la vista de les neus llunyanes a l’hivern pels pins de la Creueta. Racons nous. De la Gran Vía a l’Albereda. De La Vaguada, un immens solar per passejar i jugar, fins que fou ocupat per un gran centre comercial, als camps de futbol de terra propers a les finques d’El Retorno. Dels edificis despersonalitzats al barri de Sant Feliu i el Raval.
Més que per la polèmica generada, m’acoste al documental sobre el músic Antonio Vega (Madrid, 1957-2009), Tu voz entre otras mil, dirigit per la periodista Paloma Concejero, tractant d’esbrinar que hi havia darrere de les cançons, musicalment parlant. Conèixer alguna cosa més a banda de la llegenda negra d’aquell xic “triste y solitario” a qui cada cert temps se’l donava per mort a causa d’aquell aspecte cadavèric fruit de la seua relació amb l’heroïna i que acabà baixant els braços a causa d’un càncer.
Demà dijous, dia 6 de novembre, serà una jornada negra, sanguinolenta i complida a Sagunt i Port de Sagunt: Dos metres quadrats de sang jove (Crims.cat, 2014) estarà present a dos actes a la capital del Camp de Morvedre dintre de la programació de “Novembre negre”.