Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Després de profitoses visites a l’IES Simarro de Xàtiva i l’IES Les Foies de Benigànim, realitzades abans d’acabar 2013 (ara en parlarem), continuem itinerari de trobades amb els lectors més joves d’El meu nom no és Irina (Andana Editorial, 2013): aquest divendres de matí, dia 17 de gener, li toca el torn a l’IES Oleana de Requena, en una xarrada a instàncies de la professora Lluïsa Cifre i amb el suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes.

La meua nova novel·la, El meu nom no és Irina (Andana, 2013), tanca de moment el cicle de presentacions formals i ho fa amb un acte que em fa molta il·lusió, a la ciutat de Vila-real, a la Llibreria Ausiàs (del carrer Ausiàs!) i amb una vila-realenca de luxe, l’escriptora i artista plàstica Anna Moner, l’autora d’un llibre (anava a dir de gènere: però la proposta va més enllà) magnífic, Les mans de la deixebla (Bromera, 2010). Mentre esperem amb expectació la publicació del seu nou llibre, podem llegir d’Anna coses  tan delicioses com aquesta en La Veu del País Valencià. L’acte de presentació d’Irina tindrà lloc aquest divendres, dia 29 de novembre, a les 19,30 hores.

Dintre de les activitats previstes en La Plaça del Llibre, unes jornades per fer més visible la literatura que es fa al País Valencià, però oberta també a escriptors i editorials de tot l’àmbit lingüístic (ací mateix teniu l’enllaç amb una explicació més ampla), hi haurà moments per les trobades amb els lectors, la signatura d’exemplars o l’intercanvi d’opinions i experiències. I allí estarem, amb El meu nom no és Irina (Andana, 2013), la novel·la sobre un embrió d’escriptor i una enigmàtica xica russa que està tenint una bona acceptació entre els grans i que comença a passar la prova de foc del seu públic natural, els joves.

Fins ara coneixíem la trajectòria d’Stefano Benni (Bolonya, 1947) com a excel·lent novel·lista, amb obres tan desconcertants i suggeridores com Elianto, El bar sota la mar i Margerita Dolcevita, entre d’altres, publicades en català per l’editorial Moll amb traducció d’Anna Torcal i Salvador Company. De fa poc, a més, coneixem el seu vessant de poeta (amb un enfocament molt narratiu, però poètic, al cap i a la fi), gràcies a la publicació de Blues en setze. Balada de la ciutat en dol (Lleonard Muntaner (2011), traduït per Lucia Pietrelli i els mallorquins Jaume C. Pons i Pau Vadell.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -