Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Si hi ha algun lloc on la novel·la havia de presentar-se a Barcelona, aquest és l’Espai País Valencià. D’aquesta manera tan concloent va començar la presentació de Vides desafinades el poeta i actor Elies Barberà. Fou divendres a la nit, a l’espai de trobada al barri de Gràcia dels valencians a l’exili -professional, accidental, sentimental, volgut o forçat- barceloní. La rotunda afirmació del presentador era certa. Perquè un dels motors del llibre va ser explicar aquesta història dels valencians que viuen allà, molts d’ells docents. Tret d’alguns amics catalans i xativins que s’hi aplegaren, el públic majoritari es componia d’espaiers i espaieres.
¿Com es fa la presentació conjunta d’una novel·la i d’un poemari a un espai bàsicament poètic, com ara l’Horiginal, amb un públic acostumat a espectacles i recitacions? Bona pregunta. Doncs això era el que havíem de fer anit Laia Noguera i un servidor amb els nostres respectius llibres, Caure i Vides desafinades, arran d’una generosa i agosarada proposta de l’amic Josep Pedrals per acollir-nos a Barcelona. I el que pensàrem fou intercanviar-nos les preguntes i els dubtes que ens havien sorgit de la lectura, com una mena de diàleg entre prosa i poesia, amb els corresponents comentaris i lectures i recitats d’alguns fragments.
Vides desafinades fa les maletes i es desplaça a Barcelona aquesta setmana (torna, més aviat, allà on la va fer nàixer Edicions 62), per una sessió doble. Dimecres dia 22, a l’Horiginal (Carrer Ferlandina, 29), a les 20,30 hores, farem la presentació conjunta dels Premis Literaris de Gandia 2011, l’Ausiàs March de Poesia de Laia Noguera, per Caure (Edicions 62), i el Joanot Martorell. En un format sense corsés: Laia i un servidor creuarem foc sobre les nostres respectives obres sense planificació prèvia. I veurem. Un diàleg entre prosa i poesia, amb algunes lectures i recitats, però tampoc no perdem l’esperança que la nostra poetessa i guitarrista hardcore s’arranque i ens cante alguna cosa.
No sé si ho he contat ací alguna vegada: tot i que al meu deneí posa Madrid com a lloc de naixement, la qual cosa a alguns us fa molta gràcia, els meus orígens per part de pare estan en l’Horta Nord, en algun indret ferroviari entre Massalfassar i Albuixech. Per això, totes les vegades que trac llibre anem a un d’aquells pobles per presentar-lo i veure als amics, la família i a tot el que s’hi vulga aplegar, que serà ben rebut.