Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Benvolgut Salva, allà on estigues: Fa molt de temps que havíem perdut el contacte. Ens veiem de tant en tant, quasi sempre en actes culturals, però veure’t era sempre un acte de recordatori dels anys feliços, ja molt llunyans per a mi, del bàsquet a la nostra ciutat. No sabia que estaves malalt. Pocs ho sabíem, perquè sempre has estat una persona discreta, de les que no es fan notar, però així i tot deixen petjada.

Esclata la guerra i jo escric sobre Pep Gimeno Botifarra. Un tema ben bonic, una actuació important a Barcelona en format simfònic, amb la Banda Municipal de la capital catalana. Esclata la guerra i jo tinc una presentació de la novel·la a Carcaixent, a una nova i estupenda llibreria. La Llibreria de Carcaixent, li han posat. Faig el que haig de fer, però tinc el cap en un altre lloc, en les notícies que arriben de l’est, de la “terra de sang”. Un dels indrets amb un historial més violent del planeta.

El seu nom era Norberto. Era un malalt. Però tenia el tipus de malaltia que la societat amaga sota les catifes, sovint confosa amb altres patologies paral·leles que tenen a veure amb addiccions i esclats violents. Un infern per a unes famílies indefenses i sense recursos per gestionar la desfeta.

Quasi dos anys després de l’inici de la pandèmia, sols sabem que no sabem un borrall. Quan semblava que els científics, les autoritats i la població de tropa li havíem agafat l’aire al virus, quan es veien en l’horitzó els contorns difuminats de les costes d’Ítaca, els hospitals tornen a estar plens. I el nivell de contagis no té precedent. El virus ha mutat i ha posat la nostra estupefacta societat novament en alt.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -