Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Finals dels anys huitanta del segle XX. Ensenyament secundari en el Josep Ribera de Xàtiva. Com m’havia trobat en la primària, els alumnes de la capitaleta parlàvem en castellà, havíem estat educats pels pares en aquesta llengua. Els que venien dels pobles, en valencià. Poques assignatures en vernacle. Llengua i literatura, filosofia, segons qui. Però els professors adequats. Rodoreda, Estellés, Salvat-Papasseit. Alguna cosa va fer clic. Parlar valencià, escriure i llegir en la nostra llengua, es convertí en un acte de subversió, transformador. Millor encara: de naturalitat.
Hi ha marca turística creada, guies, com la presentada aquesta setmana a càrrec de Josep Lluís Cebrián, vídeos, ambaixadors de luxe com Pep Gimeno Botifarra. I una conjunció d’elements que fan de la Costera una comarca singular i, malgrat tot, molt desconeguda. Fins i tot per a nosaltres mateixos.
De vegades, passen coses boniques. I justes. Demà, dia 9 d’Octubre, el filòleg Josep Daniel Climent (la Granja de la Costera, 1959), recollirà a Castelló de la Plana el premi “Valencià de l’any”, juntament amb l’editorial Afers, que concedeix la Fundació Huguet. Es tracta d’un guardó més que merescut a un investigador constant i discret que ha posat en valor els prohoms que van treballar per la nostra llengua i cultura.
“L‘home és un llop per a l’home”. En el segle XVII, el filòsof Thomas Hobbes resumia així el suposat estat natural dels humans, l’aposta aferrissada per l’interés propi en contra del bé comú. Els xiquets apropiant-se de qualsevol objecte (és meu!) representarien aquesta pulsió modulada amb l’educació i la introducció de valors com la solidaritat i la cooperació. Però què passa si, durant dècades, l’educació i el corrent d’opinió general van en sentit contrari?