Tornada a Xàtiva, en automòbil. A l’altura de la rodona que dóna accés al centre comercial, veig obert l’accés pel cementeri. Havia llegit que s’obriria, amb la condició de millorar els passos de vianants. Passe per davant de l’entrada principal, gire, i, en l’accés secundari em trobe els assistents a un soterrar. Em fa un cert pudor passar pel davant. No conec molts cementeris sotmesos a tant de trànsit.

És una mica trist i contradictori: un lloc de recer, que hauria d’observar un respectuós silenci. “Als morts no els importa”, em va dir algú. Potser no. A aquest viu, però, no li acaba d’agradar la idea. Ja posats, han cabut fins i tot anuncis que feien broma amb Halloween, ben visibles des de l’entrada principal de la necròpolis.

L’apertura de l’accés donarà, sense dubte, fluïdesa al trànsit, prou espès en les hores punta. Em preguntava si no hi havia una altra alternativa. D’haver-la, em fa l’efecte, seria arrapant terreny a l’horta, posant més ciment sobre zones cultivables. A més, l’accés principal tampoc no està molt lluny del cementeri. Pensareu, amb raó, que no hi ha tanta diferència. No cal fer-li més voltes.

Però fa pena que una ciutat accessible com Xàtiva, sense grans distàncies, estiga tan supeditada als cotxes. Dies enrere, l’arquitecte Enrique Argente penjava en Twitter una foto de l’Albereda temporalment tancada als cotxes. Amb un text: “Jo ja no l’obria al trànsit”. Servidor, tampoc. Però de fer-se això efectiu, més de mitja ciutat començaria a hiperventilar contra el govern municipal. Les mateixes persones, potser unes quantes més, que no veien amb bons ulls buidar de cotxes la Plaça del Mercat.

Podeu fer la prova: des de qualsevol punt de la ciutat fins al centre no hi ha més de deu minuts a pas normal. Quan era xiquet, travessava tota Xàtiva per anar als partits de l’Olìmpic en La Murta. Ara, els pares traguem el cotxe per portar els fills a qualsevol activitat que es faça a més de tres minuts de casa. Tothom va de bòlit. Si necessitem comprar, volem fer-ho ràpid. Però fins i tot per a l’oci, arrenquem la bestiola i la posem a funcionar. Gent, en molts casos, que hores abans s’ha pegat una palissa fent esport. Som súbdits de sa majestat l’automòbil. El rei de les ciutats. Bon Nadal.

Fotografia: Enrique Argente

Publicat al diari Levante-EMV, 22-12-2018)

Els comentaris estan tancats.