Una prosa que assoleix el nivell més alt als monòlegs narratius dels personatges en ple conflicte existencial, i que pateix més, si de cas, als diàlegs. Vides desafinades és, tot plegat, una molt bona novel·la, sis històries entrellaçades que fan la història, l’única, la de sempre, la inevitable, la de tots: la recerca del pa i de la felicitat per damunt de tot, i en eixe ordre sagrat. Una història actual que se’ns conta entre els carrers que davallem cada dia, raresa meravellosa…
Els comentaris estan tancats.