A Ja estem morts, amor hi ha tant patiment que la història corre el risc d’embafar. Aliaga ho salva hàbilment amb capítols molt curts, una prosa afinada i imatges suggerents. També amb la tria de narrador: qui ens parla és Anaïs, la filla morta del matrimoni, que és omniscient perquè “morir és l’única manera de saber-ho tot”. La seva ànima arriba a tots els racons de la consciència dels personatges, de manera que és a través d’ella que entenem la complexitat de l’entramat de relacions de la família.
