Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
“I vens tots els dies de Xàtiva?”. Al llarg del temps, aquesta pregunta s’ha anat repetint amb una certa assiduïtat. No poca gent veia estrany que, en algun moment, decidírem deixar València i tornar a casa, tot treballar en la capital. Sovint els contestava que la qualitat de vida de Xàtiva, estar al costat dels pares, criar als fills en la nostra ciutat, compensava l’esforç. Continue pensant-ho. Però ens ho estan posant cada vegada més difícil.
Em fa l’efecte que la gran exposició dedicada en Xàtiva a Rafael Armengol, “L’entrellat del color”, comissariada per l’escriptor i bon coneixedor del món de l’art Martí Domínguez, tanca el debat sobre la necessitat o no d’un nou espai expositiu dedicat a l’art modern. El nou espai és la ciutat, un patrimoni que cal aprofitar.
Els teatres principals són el cor de la ciutat. Són l’espai de projecció de cultura, l’aixopluc dels grans moments, alguns d’històrics, fins i tot. Amb un pretext o un altre, amb assiduïtat o molt de tard en tard, pocs ciutadans no acaben xafant-los. El Gran Teatre de Xàtiva, el nou, l’hereu de l’anterior, compleix dues dècades. I és absolutament sorprenent tot el que ha passat allí en vint anys.
Xàtiva, finalment, no serà capital cultural valenciana. Ho serà Alzira, en la categoria de ciutats en la qual competia la capital de la Costera. I també Aielo de Malferit en l’apartat de poblacions de menys de 5.000 habitants. Es tracta d’un pal important perquè semblava que ja tocava. No ha estat així.