Aquesta edició, posada en marxa l’any 1991, formava part d’una operació de més abast, amb la creació de diverses delegacions per acostar el diari als lectors i els anunciants. L’aposta fou un èxit rotund, econòmic i informatiu. Levante-EMV es va convertir en el mitjà escrit més important, el diari que hi havia a tots els bars, per expressar-ho d’una manera gràfica i entenedora. El referent. D’això en puc donar fe perquè, durant uns anys, un servidor va treballar per a la competència: la més immediata i local, el setmanari Notícia-7, i també l’autonòmica, com a corresponsal a Xàtiva del diari El País, quan aquest diari -en un temps ja molt llunyà- articula també corresponsalies comarcals. Però Levante-EMV era el mitjà que marcava la pauta.
En els meus anys de periodista comarcal, una de les primeres coses que feia tots els matins era anar a les pàgines del diari per veure quines notícies m’havien xafat, quines històries contaven i com les havien contat. Recorde especialment que, durant la crisi de l’empresa Ferrys, cercava amb ansietat què havia tret la corresponsal a Canals del diari, Fani Fernández. Un duel èpic que durà mesos. Les poquíssimes exclusives que vaig poder aconseguir -de Ferrys o el que fóra- o les vegades que era capaç de contar millor una història, les vivia com una victòria personal. Lluís Cucarella, que arribà a dirigir Levante-EMV, era aleshores el responsable d’una delegació en la qual trencava la mà Ricard Gallego, actual cap de gabinet de Jorge Rodríguez en la Diputació de València. Amb això està tot dit sobre el nivell periodístic de la delegació.
Per un canvi dràstic d’activitat, em vaig anar a viure a València. Durant els anys que estic fóra de Xàtiva, Levante-EMV em permet mantenir el pols informatiu de les nostres comarques. Fins que el 2008 deixe el meu treball a les Corts Valencianes i em torne a la meua ciutat. Gallego, aleshores el delegat, em proposa fer una columna. Vaig respondre immediatament que sí, perquè intuïa que era la manera de connectar-me de nou al meu hàbitat. Una columna mantinguda des d’aleshores sense interrupció gràcies a la confiança refrendada per Agustí Garzó, amb qui havia treballat a Noticia-7. En aquest temps, he fet més de 200 articles sobre la vida política, social i cultural de les nostres comarques, sobretot de Xàtiva i les seues circumstàncies, per raons resistencials que no cal recordar. M’he guanyat enemistats i adhesions. He comés errades. I he tingut alguns encerts. Fins i tot, m’he permés llicències en forma de xicotets relats -trossos de vida quotidiana- que solien tenir bona acollida. Per sobre de tot, però, l’experiència m’ha permès mantenir el pols del periodisme local i formar-me un criteri sobre les coses a partir de les informacions i converses amb Tino Garzó, Paco Cerdà, Sergio Gómez o Ruth Tomàs. I cal dir, a més d’això, que compartir pàgina d’opinió durant anys amb Josep Lluís Fitó i Ximo Corts ha estat un enorme privilegi.
Tornant a l’aniversari, ni tan sols una xarxa comarcal tan potent com la de Levante-EMV és capaç de preservar aquest diari del tsunami que ha suposat Internet. Han canviat els hàbits. I el futur és incert. Però la necessitat d’informació pertinent i no servil sobre el nostre entorn continua i continuarà en el futur. Han estat 25 anys necessaris de bon periodisme de proximitat. Tant de bo hi haja com a mínim 25 més. Felicitats.
Publicat a l’especial que Levante-EMV va dedicar al 25 aniversari de la seua delegació a la Costera, (01-12-2016)
Els comentaris estan tancats.