Després de deixar molt bones sensacions amb la seua novel·la de debut, Camins dubtosos (Crims.cat, 2018), Joan Carles Ventura (Sueca, 1978) s’adjudicava el premi Memorial Agustí Vehí amb Em diuen Fletxa, un llibre que mira des del gènere negre a l’anomenada Ruta del Bakalao. Proposta que manté les constants de la negror a la valenciana i que aquest diumenge presentem a la ciutat de l’autor.

Una casa del centre històric de Xàtiva, a la Plaça Bonaire, es va ensorrar fa uns dies. Una notícia que no ha alçat polseguera perquè, sortosament, no va haver desgràcies personals.

Dimarts passat, per a un reportatge de la revista El Temps, vaig estar unes hores amb Feliu Ventura per esbudellar el que serà el seu nou disc, Convocatòria. Esmorzàrem, férem una volta per la ciutat, per a la sessió fotogràfica i acabàrem xarrant en l’estudi de Pau Chafer, on s’ha gestat el nou i magnífic treball del cantautor xativí. Parlàrem del disc i del seu significat, de les cançons (compte amb els tresors que oculta) i de la seua recent paternitat.

De la dramatúrgia en valencià, amb un llarg hiat pel mig, a les novel•les de romans escrites en castellà. La trajectòria literària de Tadeus Calinca no admet paral•lelismes. I no és cap broma: el seu segon llibre de narrativa, Principes Mundi (Alupa Editorial), segueix el deixant del sorprenent debut que va ser Monte Alma. Aquest divendres tindrem el plaer de presentar-lo a la llibreria Fan Set de València.