vens tots els dies de Xàtiva?”. Al llarg del temps, aquesta pregunta s’ha anat repetint amb una certa assiduïtat. No poca gent veia estrany…

m fa l’efecte que la gran exposició dedicada en Xàtiva a Rafael Armengol, “L’entrellat del color”, comissariada per l’escriptor i bon coneixedor del món…

Els teatres principals són el cor de la ciutat. Són l’espai de projecció de cultura, l’aixopluc dels grans moments, alguns d’històrics, fins i tot. Amb un pretext o un altre, amb assiduïtat o molt de tard en tard, pocs ciutadans no acaben xafant-los. El Gran Teatre de Xàtiva, el nou, l’hereu de l’anterior, compleix dues dècades. I és absolutament sorprenent tot el que ha passat allí en vint anys.

Xàtiva, finalment, no serà capital cultural valenciana. Ho serà Alzira, en la categoria de ciutats en la qual competia la capital de la Costera. I també Aielo de Malferit en l’apartat de poblacions de menys de 5.000 habitants. Es tracta d’un pal important perquè semblava que ja tocava. No ha estat així.