Categoria

Blog

Categoria

Hay cosas, querido Luís, que no las ves porque no las quieres ver. Hasta que te saltan a la cara y te comen los ojos. Nos habíamos hecho el último cortado, en l’Albereda, como casi siempre antes de que los encuentros se hicieran más espaciados. No por gusto, porque hablar contigo era siempre era enriquecedor. Las obligaciones, la crianza, el trabajo fuera… Un poco desidia mía, si quieres. Nos habíamos distanciado, pero sabía de estado de salud delicado, por decirlo así. Y tenía que verte. Estabas cansado pero animado, con tu proverbial locuacidad casi intacta, tan solo limitada por la fatiga. Un reencuentro tranquilizador. No sabía que sería el último.

Seguint la idea de recuperar textos i referències de fa un temps, hui compartim un reportatge per a EL TEMPS que vaig fer sobre la trajectòria d’Aspencat, el grup de la Marina. Teniu ací l’enllaç d’una jornada ben particular i distesa. La història d’un grup singular que potser mereixeria ser relatada més extensament. Potser algun dia.

I això de Xàtiva, com quedarà?”. Quan enmig d’alguna conversa sobre les eleccions municipals els meus col·legues em pregunten pels resultats electorals xativins, em faig el mateix interrogant. Perquè el pronòstic és reservat.

Publicar un llibre que tinga una certa difusió t’aboca a dues fases ben diferents. Una primera, de promoció, amb presentacions en les quals has d’explicar a gent que no en sap res o poc de la teua criatura. És una fase incerta i, en certa manera, tediosa.