Hi ha persones que, al llarg de la vida, t’ajuden a saber qui eres. En el meu cas, Antonio Montejano, a qui acomiadàvem per sempre diumenge passat, era un d’aquests éssers. Era un home amb sensibilitat artística i humana, una persona culta, d’una educació i un tracte exquisits. El seu darrer regal va ser fer-nos escoltar un fragment del Rèquiem de Mozart en la senzilla cerimònia de comiat, abans que el seu cos tornara a ser cendres. Cap sermó o parlament podria igualar l’emoció del silenci creuat amb el seu record amb aquesta majestuosa música de fons.
uriel Villanueva (València, 1976), és una de les escriptores que tenen el do de moure’s amb desimboltura en registres diversos. Autora d’incontestables obres per…
Canviar constantment d’opinió sol ser un símptoma d’inconsistència. Però no canviar mai de criteri pot ser també indicador de dogmatisme o intransigència. Les circumstàncies canvien. I les percepcions també haurien de fer-ho. Ve tot això a tomb d’una experiència personal amb un projecte plantejat per a Xàtiva que va estar envoltat per la polèmica, la creació d’un centre d’art a l’extern de les muralles del Castell per acollir la Col·lecció Inelcom d’art contemporani.