Muriel Villanueva (València, 1976), és una de les escriptores que tenen el do de moure’s amb desimboltura en registres diversos. Autora d’incontestables obres per a adults com La gatera, El parèntesi esquerre o Motril 86, Villanueva també sap trobar el difícil to a l’hora d’escriure per a joves i infants.
Fa uns mesos va arribar a la redacció d’EL TEMPS una voluminosa caixa de productes alimentaris d’una coneguda multinacional. Contenien mostres i explicacions d’una nova línia de producció sense oli de palma. Què té a veure això amb el nou llibre de Muriel Villanueva? Si algú ha seguit els rastres d’una polèmica al voltant de la desforestació de l’illa de Sumatra pel conreu de la planta que produeix l’oli de palma i les seues conseqüències ambientals, per a animals i plantes, però també per al planeta, tindrà una pista al voltant de l’argument.
La resta del que hi ha a Ona i Roc i els tigres de Sumatra és fruit de la capacitat de l’autora per construir una bona història. Fer llibres per a joves i xiquets sembla fàcil, però és en realitat molt complicat. Hi ha de vegades un fons pedagògic o una educació en valors que té el seu sentit però que es menja les històries, que les fa ximples i previsibles. Però aquests llibres també són, o haurien de ser, literatura. Amb codis propis, intel·ligibles per als lectors, però que no haurien de negligir el vessant literari.
Muriel Villanueva és una narradora excel·lent. D’això ens vam poder assabentar gràcies a La gatera (Amsterdam, 2012), una novel·la fascinant que va acumular justificadament un bon grapat de premis. Aquell llibre tenia un món propi, una manera de contar singular i una habilitat per a la creació de personatges que fins i tot pujava un graó amb Motril 86 (Proa, 2013), una novel·la que va tenir bones crítiques però, incomprensiblement, no va reunir el mateix consens. El parèntesi esquerre (Males Herbes, 2016), introduïa fins i tot un punt de fantasia i estranyesa, un llibre impactant que mostrava l’autora desfermada i sense límits argumentals.
Fer quelcom interessant literàriament per a joves, tanmateix, és una altra lliga. No havia llegit res de la producció per aquest públic de l’autora fins que em va caure en les mans Rut sense hac (Columna, 2018), premi Carlemany per al foment de la lectura. Una novel·la transversal, que podia resultar igualment abellidora i intetessant per a qualsevol tipus de públic. Ona i Roc i els tigres de Sumatra, dirigida a un públic infantil, és la demostració d’aquella capacitat d’aconseguir lligar bones narracions, de no renunciar a la literatura en funció de l’edat del públic.
Els protagonistes són Ona i Roc, dos bessons orfes de pare i mare la custòdia dels quals recau en una tia jove, Eli, fotògrafa de professió, que no té les forces i la vocació per fer aquest paper. El destí els reunirà amb Sumatra. A ells i a un altre personatge, Andreu, del qual no avançarem res. Una trama en la qual no manquen girs sorprenents i moments reveladors i inspiradors, capaç d’atraure els lectors potencials i d’interessar també els adults. Secrets que us anime a descobrir plegats menuts i grans: una novel·la que es pot llegir, debatre i reflexionar de manera transgeneracional.
Divendres dia 26, en la Fira del Llibre de València (19,00 hores, Espai d’Autors II), tindré el plaer de presentar aquest llibre.
Muriel Villanueva. Fotografia: Abel Pau
Els comentaris estan tancats.