De manera conscient o no, el final del govern de les forces que van signar a Xàtiva el pacte de Sant Domènec coincideix amb dues iniciatives culturals de primera magnitud.

Quan als lectors li arriben aquestes ratlles, la ciutat començarà a gaudir d’una magna exposició en quatre espais que imbricarà la brutal trajectòria de l’artista xativí Artur Heras amb el patrimoni de la ciutat. Un encert, comissariat per Antoni Martínez, que serà una mica l’herència del (jove) regidor Jordi Estellés, qui ha anunciat que no continuarà. Una decisió darrere de la qual hi haurà motius personals, segur, però també l’esquizofrènica i absurda vida interna dels partits. El treball d’Estellés mereixia aquest final de traca. I també continuïtat, en un segon mandat. Coses de la política: que li pregunten si no a Empar Penadés. D’això, en tot cas, ja vaig dir el que pensava.

Fruit d’aquell pacte, de fet, part de la política cultural va quedar en mans de Compromís. També d’Esquerra Unida i el regidor de Gran Teatre, Alfred Boluda. La tasca de Boluda, globalment positiva, deixa també un esdeveniment de primer ordre, una quarta edició (també de traca) del festival Música i Lletra (MiL) dirigit per Feliu Ventura. Amb l’Institut Valencià de Cultura implicat, el festival ha confeccionat un cartell extraordinari i transversal, amb el gran Paco Ibáñez com a referent principal. Nostàlgics i joves, però, farien bé de no perdre’s la resta del cartell, amb Roger Mas i Clara Peya, una de les artistes del moment, l’emergent cantautor valencià Carles Pastor, la respectada artista basca Anari, el mite del folk Miquel Gil, amb nou disc, i l’emblemàtica Mara Aranda. De bojos.

Una ciutat referent, que tal vegada serà capital cultural valenciana, ha de fer aquestes coses. Però si hi ha una segona legislatura, no es pot caure en l’errada del franctirador, de no tenir una política cultural comuna i de col·laboració. S’ha vist massa vegades com les bases i simpatitzants dels partits sols donaven suport a les activitats dels seus. I ha passat en més àmbits. Xicotetes misèries, protagonismes i picabaralles que limiten el projecte comú i la projecció de la ciutat. Em consta, ho he vist i ho havia de dir. Ara, a gaudir d’Heras i del MiL. De veritat que paga molt la pena.

Fotografia: l’artista Clara Peya

Publicat al diari Levante-EMV, 30-03-2019)

Els comentaris estan tancats.