L‘any 2004, el departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant encetava el cicle ‘Escriure el País’, una iniciativa que convidava a escriptors i escriptores a fer la seua visió a través d’una narració que després era publicada en el suplement Quadern del diari El País. Més d’una dècada després, aquell cicle, que incloïa xarrades en el mateix centre universitari, ha adoptat la forma d’un llibre, Escriure el País, que es presenta aquest dijous a València.

Seguir llegint

Llibres que porten a més llibres. Experiències que duen a coneixences. Si hi ha alguna cosa bona d’anar amunt i avall fent apostolat literari és el contacte amb altres realitats, amb amants de la literatura d’ací i d’enllà. I ja ho havia contat ací, però les visites al Baix Segura han estat motor d’un reguitzell de vivències i sensacions enriquidores. Però avui no he vingut a parlar del meu llibre.

Seguir llegint

En algun moment havia de passar. Després que Ricard Peris m’empentara a escriure una novel·la per a una col·lecció juvenil amb voluntat de transversalitat -així va nàixer El meu nom no és Irina– en algun moment ens podíem plantejar escriure alguna cosa per als més menuts, ara que els meus fills ho són. Amb motiu del segon número de la revista Boro Trapatroles, el personatge de còmic creat per Toni Cabo, l’editora de Tres i Quatre Laia Climent em va proposar escriure un relat per a infants ambientat a la Costera.

Seguir llegint

Rafael Chirbes, l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, no necessita valedors. La seua obra monumental, apuntalada amb el pòstum i commovedor París-Austerlitz (Anagrama, 2016), es defensa sola. I es configura com una de les contribucions més importants de la literatura europea dels darrers temps. Però també és veritat que, una vegada mort, quan ja està totalment construït el seu edifici literari, qualsevol esforç per difondre la seua obra és d’agrair. Tot i que vinga dels àmbits més insospitats.

Seguir llegint