Seguir llegint

Per a fer la presentació d’un llibre a uns quants centenars de quilòmetres de casa t’ho has de pensar. Però la proposta era irrenunciable: presentar Els Neons de Sodoma a la llibreria Negra i Criminal de Barcelona, una mena de santuari dels amants del gènere, juntament amb Un mort al Palau, dels enormes Emili Piera (periodista, columnista referencial, gran escriptor) i Tonino Guitián (membre de l’irrepetible primer equip de CQC, columnista, guionista…).

Seguir llegint

En aquesta ocasió, Els neons de Sodoma fan un viatge ben curt: demà divendres, de vesprada, trobada per parlar de la novel·la amb professors i antics professors de l’Institut Josep de Ribera, de Xàtiva, agrupats en la Confraria de golafres i llèpoles. Una confraria laica que es reuneix una vegada al mes per fer alguna activitat de caire cultural. La cosa té la seua gràcia. I també el seu compromís, perquè entre el públic hi haurà molts antics professors d’un servidor de diferents matèries, fins i tot alguns que em suspendrien en el seu moment. Una presentació, per tant, molt particular.

Seguir llegint

Desdejuni amb la crítica d’Els Neons de Sodoma en Posdata. En realitat, cafè mentre mire la indigesta premsa d’aquest tòrrid mes de juliol. D’igual forma que faig constar ací les flors i violes, també els retrets, que d’això s’aprén més i molt més ràpid. Cap problema. Cadascú és cadascú i té el seu criteri. Si de cas, no sé si està justificada l’animadversió que traspua la crítica cap a la literatura de gènere, que en aquest cas no és exactament la novel·la negra, que alguna cosa hi ha, sinó la satírica. La incorrecció (literària) continua mal vista.

Seguir llegint