Ja ho sabreu pràcticament tots: ahir a la nit, a Gandia, vaig rebre premi Joanot Martorell de novel·la. És un premi peculiar, alguns tindreu notícia d’això: abans de l’estiu et diuen que has guanyat però has de guardar el secret perquè es faça públic el mateix dia de lliurament. La cosa té gràcia, és clar, perquè amb el premi te’n donen el llibre ja editat. I en uns dies serà a les llibreries. Però guardar el secret, sobretot en la mesura que s’acosta la data de lliurament, és una autèntica tortura xinesa. No cal que abunde en això. Però ha pagat la pena: coberta dura, una imatge sensacional, una gran edició. Indescriptible.

Seguir llegint

Avui inaugurem una secció nova i efímera, una mena d’homenatge a un dels projectes editorials més interessants on he tingut l’oportunitat de col·laborar, la revista Lars, Cultura y Ciudad, una edició feta a València d’àmbit estatal i internacional, promoguda per l’arquitecte José María Tomás, dirigida per Joan Dolç amb l’assessorament de Carlos Pérez i la coordinació d’Eva Ferraz, amb un significatiu grapat de signatures valencianes i d’arreu de l’Estat: Álvaro de los Ángeles, Adolf Beltran, Xavier Rubert de Ventós, Joël Mestre, Carlos Garcia-Alix, Joaquín Ferrandis, Anatxu Zabalbeascoa, Mercè Ibarz o Juli Capella, entre d’altres.

Seguir llegint

Alguns premis Nobel de literatura serveixen per omplir vergonyosos buits de coneixença. Em passa això amb Tomas Tranströmer (Estocolm, 1931), autor que no he llegit malgrat haver estat traduït al castellà i també al català, a través de Perifèric. La petita editorial de Catarroja edità La Plaça Salvatge (2008), amb traducció de Carolina Moreno Tena, dintre de la col·lecció de poesia que dirigeix Ramon Guillem.

Seguir llegint

Els responsables de la revista Caràcters, de forma inconscient o deixant-se portar per un particular sentit de l’humor, m’encomanen una entrevista a fons amb el valencià Sigfrid Monleón (en el centre de la imatge), director de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, ja sabeu, la recreació d’un fragment substanciós de la vida del poeta Jaime Gil de Biedma allunyada del tòpic biopic i, per tant, abonada a la polèmica. Quan el vaig localitzar, la setmana passada, li va fer gràcia la història. “Ens veiem en Sodoma”, va dir. Ens riguérem prou.

Seguir llegint