Em permetreu un xicotet sacsó a la correcció política: no li tinc molta fe als processos participatius. No perquè considere que no són necessaris, que ho són, sinó perquè trobe que la societat té molt interioritzat el model representatiu, la del govern per delegació.

Seguir llegint

Com en totes les grans operacions urbanístiques, el projecte per a construir un museu d’art modern de (subterrani i de referència, ara anirem) en el vessant del Castell de Xàtiva ha generat tot un seguit d’opinions enfrontades. Hi ha molta polarització i poca reflexió. Actuen corrents de fons. Els ambientals i sentimentals i, també, el fet que la proposta haja partit d’un empresari i mecenes, Vicent Quilis, que tingué una controvertida relació amb l’anterior alcalde, Alfonso Rus.

Seguir llegint

Una trajectòria tan llarga, profusa i polèmica com la del jutge Baltasar Garzón dóna per a molt. Per a massa, tal vegada. Per a sectors ben importants de l’esquerra tradicional espanyola el magistrat té guanyats els altars per l’ordre d’arrest al dictador xilè Augusto Pinochet o per la seua actuació en el cas del GAL contra un govern, el socialista presidit per Felipe González, en el qual havia estat fugaçment. També ha reeixit en actuacions contra la corrupció, amb un zel que el portà a la inhabilitació per autoritzar la intervenció de les comunicacions dels advocats dels acusats en la trama Gürtel.

Seguir llegint

Ningú no va dir que seria fàcil. Però les tensions (1) han anat en augment en el govern tripartit de Xàtiva fins arribar al paroxisme les darreres setmanes gràcies a una polèmica incomprensible per a la majoria dels ciutadans com és l’enfrontament per la decisió de l’alcalde, Roger Cerdà, de delegar l’alcaldia durant les seues vacances en la portaveu de Compromís Cristina Sunyer i no en el vicealcalde primer, Miquel Lorente, d’Esquerra Unida.

Seguir llegint