La collita de premis Oscar i Globus d’Or de la darrera pel·lícula del britànic Christopher Nolan, Oppenheimer, l’aclaparador biopic del científic creador de la bomba atòmica, suposa la canonització per part de la indústria d’un realitzador sempre metòdic i visualment virtuós que ha sabut omplir les sales de cinema des de la voluntat de transcendència, en apostes de vegades brillants, en ocasions més fallides.

Aconsegueix aquest estatus, no de manera casual, amb un equilibri aconseguit entre espectacularitat visual, reflexió i una narrativa amb alè clàssic. Una obra en conjunt que repassem i que fa estèrils, una vegada més, alguns debats sobre què és i què no cinema d’autor.

Llegeix la resta de l’article en El Temps de les Arts.

Els comentaris estan tancats.