Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Literatura

LES RATLLES DE L’ESCRIPTURA (A PROPÒSIT DE L’OBRA DE RAQUEL RICART)

Les bones obres artístiques són molt més que la suma d’experiència, ofici i talent de l’artista. Responen a un estat d’ànim, a la manera de respondre amb l’escriptura a un moment concret de l’existència, a unes necessitats artístiques i vitals. Una gran obra literària és, a banda d’un moment anímic, una esquerpa fórmula matemàtica amb molts factors. De primeres, has de tindre una bona història, o una suma d’històries, que valga la pena contar. O una no-història, tant se val, si és potent, si ens du a algun indret ignot. Allò que diríem la substància. També és important la manera de contar, la modalitat que s’hi adiu a la narració, allò que li atorga consistència, la materialització, el què, el com i el qui del relat que vagareja en el cap del creador o nia en unes notes disperses i expectants. Digueu-li to, punt de vista, ordenació de la història, definició i evolució dels personatges… Tot suma, tot resta, tot és important. Com la nota desafinada que malbarata una sublim interpretació pianística.

Seguir llegint

25 de febrer de 2014perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Literatura

IRINA VISITARÀ LA PLAÇA DEL LLIBRE

Dintre de les activitats previstes en La Plaça del Llibre, unes jornades per fer més visible la literatura que es fa al País Valencià, però oberta també a escriptors i editorials de tot l’àmbit lingüístic (ací mateix teniu l’enllaç amb una explicació més ampla), hi haurà moments per les trobades amb els lectors, la signatura d’exemplars o l’intercanvi d’opinions i experiències. I allí estarem, amb El meu nom no és Irina (Andana, 2013), la novel·la sobre un embrió d’escriptor i una enigmàtica xica russa que està tenint una bona acceptació entre els grans i que comença a passar la prova de foc del seu públic natural, els joves.

Seguir llegint

20 de novembre de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Literatura

POETES SOTA LA CREUETA: JOSEPH BRODSKY

Fins fa poc desconeixia l’obra del Premi Nobel de Literatura Joseph Brodsky (1940-1996), poeta nascut a Leningrad (Sant Petersburg abans i després de l’era soviètica), al si d’una família jueva i que hagué d’emigrar als anys seixanta als Estats Units. Fa poc, però, em va caure a les mans un petit però valuós volum, En una cambra i mitja (Publicacions de la Universitat de València, 2013), publicat originàriament el 1986 i traduït de forma admirable per Anna Torcal i Salvador Company. La lectura, curiosament, coincidí en el temps que estava escrivint El meu nom no és Irina, amb diversos fragments ambientats a Sant Petersburg.

Seguir llegint

16 d'abril de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Destacades, Literatura

‘LLIBERTAT’, DE JONATHAN FRANZEN

Hi ha obres literàries que excel·leixen per la seua construcció narrativa, per l’originalitat del format, per la qualitat expressiva de la seua prosa. Hi ha novel·les que, sense reunir aquelles qualitats formals, o sense haver arribat als budells de l’existència col·lectiva, allò que se’n diu les grans històries, són capaces de desentranyar l’ànima humana, de penetrar amb ferocitat en els comportaments individuals, per assecar-los o hidratar-los, extraure’ls tot el suc, per despullar-los per al lector amb avidesa d’amants nous. És llavors quan la suma d’una sèrie de vides individuals serveix com a fotograma de la col·lectivitat. Les xicotetes històries i misèries quotidianes que, sumades, fan una gran història.

Seguir llegint

10 d'octubre de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...«9101112»...Últim »

ENTRADES DESTACADES

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

2 weeks ago

Xavier Aliaga

'Les males 'influencers'': infants, adolescents i joves modelen la visió del món a les xarxes a través de models dubtosos o fins i tot tòxics. ... See MoreSee Less

Les males ‘influencers’

www.eltemps.cat

YouTube, Instagram, TikTok, Twitch i la resta de plataformes són la televisió dels nostres xiquets, adolescents i joves, la primera opció d’oci quan engeguen qualsevol dispositiu. Ho fan cercant ...

Últims tweets

  • RT @ElTemps_cat: «Et sents orgullós de ser una partícula minúscula, insignificant, d'un univers bibliòfil que sobreviurà als teus descenden…2fa unes hores
  • RT @ManelLlacer: Heu ací, excel·lentment expressat, per què algunes persones hem fet dels llibres, de la lectura (especialment en la nostra…7fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: «En plena era digital, de la immediatesa i la imatge directa, dels missatges exprés i el consum ràpid, la meua ocupació co…7fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled