Dintre de les activitats previstes en La Plaça del Llibre, unes jornades per fer més visible la literatura que es fa al País Valencià, però oberta també a escriptors i editorials de tot l’àmbit lingüístic (ací mateix teniu l’enllaç amb una explicació més ampla), hi haurà moments per les trobades amb els lectors, la signatura d’exemplars o l’intercanvi d’opinions i experiències. I allí estarem, amb El meu nom no és Irina (Andana, 2013), la novel·la sobre un embrió d’escriptor i una enigmàtica xica russa que està tenint una bona acceptació entre els grans i que comença a passar la prova de foc del seu públic natural, els joves.

Seguir llegint

Fins fa poc desconeixia l’obra del Premi Nobel de Literatura Joseph Brodsky (1940-1996), poeta nascut a Leningrad (Sant Petersburg abans i després de l’era soviètica), al si d’una família jueva i que hagué d’emigrar als anys seixanta als Estats Units. Fa poc, però, em va caure a les mans un petit però valuós volum, En una cambra i mitja (Publicacions de la Universitat de València, 2013), publicat originàriament el 1986 i traduït de forma admirable per Anna Torcal i Salvador Company. La lectura, curiosament, coincidí en el temps que estava escrivint El meu nom no és Irina, amb diversos fragments ambientats a Sant Petersburg.

Seguir llegint

Hi ha obres literàries que excel·leixen per la seua construcció narrativa, per l’originalitat del format, per la qualitat expressiva de la seua prosa. Hi ha novel·les que, sense reunir aquelles qualitats formals, o sense haver arribat als budells de l’existència col·lectiva, allò que se’n diu les grans històries, són capaces de desentranyar l’ànima humana, de penetrar amb ferocitat en els comportaments individuals, per assecar-los o hidratar-los, extraure’ls tot el suc, per despullar-los per al lector amb avidesa d’amants nous. És llavors quan la suma d’una sèrie de vides individuals serveix com a fotograma de la col·lectivitat. Les xicotetes històries i misèries quotidianes que, sumades, fan una gran història.

Seguir llegint

Avui les Vides desafinades es desplacen cap al sud, a Alcoi, en la primera presentació meridional del llibre que no serà l’última. Serà a les 19,30 hores, en el Centre Ovidi Montllor (Vistabella 8), amb un luxe de presentador, Hugo Mas, cantautor i incipient cineasta. A més de parlar de la novel·la, caurà de segur alguna cançó, si és de l’alba millor. Amb la d’Alcoi i una posterior presentació a Ondara pensàvem tancar el cicle de presentacions, però encara s’està gestant alguna més. Continuarem informant.

Seguir llegint