Tornada a Xàtiva, en automòbil. A l’altura de la rodona que dóna accés al centre comercial, veig obert l’accés pel cementeri. Havia llegit que s’obriria, amb la condició de millorar els passos de vianants. Passe per davant de l’entrada principal, gire, i, en l’accés secundari em trobe els assistents a un soterrar. Em fa un cert pudor passar pel davant. No conec molts cementeris sotmesos a tant de trànsit.

Seguir llegint

De vegades, la resposta ciutadana a la instal•lació de plantes de tractament de residus no és del tot madura, respon al principi Not in my back yard (no en el meu pati de darrere), la qual cosa provoca un greu problema: aquesta societat consumista genera una quantitat ingent de deixalles que convé tractar i emmagatzemar.

Seguir llegint

Durant unes hores, els municipis de la Vall d’Albaida quedaren regats de residus sense recollir perquè l’empresa concessionària, Recisa, va emprar la no recollida com a mesura de pressió per reclamar un important deute amb la Mancomunitat d’aquesta comarca. La crisi es va solucionar de manera ràpida, amb un conveni per tractar de saldar el deute de manera escalonada i després de la decisió d’Ontinyent de netejar els carrers. Però ha deixat com a resultat un terratrèmol polític amb Partit Popular i Compromís reclamant la renúncia del president de l’entitat comarcal, el socialista Vicente Gomar.

Seguir llegint

On comença l’horta i acaba al secà, que cantava Raimon (o a l’inrevés, si vens del nord) hi ha poques coses a fer més plaents que recórrer a peu els camins i caminals que connecten els diferents pobles de la Costera. A mi m’agrada fer-ho en bicicleta, perdent-me, descobrint noves rutes. Em desconnecta dels quefers.

Seguir llegint