Què fa que un determinat artista transcendisca més enllà dels seus límits geogràfics i temporals? En el cas del cantautor Ramon Pelegero Sanchis, Raimon (Xàtiva, 1940), la seua transcendència està teixida de fils diversos que tenen a veure amb el moment històric, amb el seu tarannà i amb una determinada dieta cultural.

Hi ha música valuosa que et passa desapercebuda i que, més tard, fora de temporada, per dir-ho així, recuperes per un colp de fortuna. Ha estat així amb el primer disc del duo XY (Laura Cruells i Marçal Ayats), Equilibri (Música Global, 2015). Pop de cambra de volada, acaronador i delicat.

Més que per la polèmica generada, m’acoste al documental sobre el músic Antonio Vega (Madrid, 1957-2009), Tu voz entre otras mil, dirigit per la periodista Paloma Concejero, tractant d’esbrinar que hi havia darrere de les cançons, musicalment parlant. Conèixer alguna cosa més a banda de la llegenda negra d’aquell xic “triste y solitario” a qui cada cert temps se’l donava per mort a causa d’aquell aspecte cadavèric fruit de la seua relació amb l’heroïna i que acabà baixant els braços a causa d’un càncer.

No sé si ho he contat alguna vegada en aquesta columna: per raons del treball ferroviari de mon pare, la primera part de la meua infantesa la vaig passar a Madrid. Allà, a més, vaig nàixer, la qual cosa sol fer molta gràcia (un escriptor madrileny en valencià!) quan algú em presenta en algun sarau literari o similars. En acabar el seu servei a la capital de l’imperi, mon pare, que tampoc és xativí, sinó de l’Horta nord, va tindre el bon criteri d’escollir Xàtiva com a destinació. Jo no coneixia res de la ciutat. O sabia el poc que ens havien contat. Però sí sabia que allà havia nascut algú que admirava: entre les velles cassettes de casa hi havia una gravació amb un so de dos mil dimonis però que contenia un grapat dels grans temes de Raimon.