Quan va faltar el benvolgut Manel Marí, persona i poeta de l’estirp dels inoblidables, qui signa aquestes ratlles va escriure un obituari en el qual es lamentava pels versos que ja no ens podria escriure, metonímia d’una brillant carrera literària truncada però, també, expressió del dolor per les vivències que ja no podríem compartir. Una reflexió fruit de la frustració. De la ràbia. De la incomprensió.

Seguir llegint

Com una manera de recuperar llibres i històries, durant una bona temporada aniré recuperant antics articles d’EL TEMPS i d’unes altres publicacions que us poden resultar interessants. Obrirem en foc amb una ressenya d’un poemari publicat per Ramon Ramon el 2016.

Seguir llegint

Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.

Seguir llegint

La Llibreria La Costera de Xàtiva acull aquest divendres una presentació ben significativa: a la mateixa hora i en el mateix espai, dues de les joies d’Edicions del Buc, el Nectari de Josep Porcar i Els temps interromputs de Ramon Ramon. Dos dels poetes més rellevants de la poesia valenciana actual.

Seguir llegint