Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.
Jo vull un país amb cambrers i cambreres. Amb cuiners i cuineres. Amb la gent que ens fa disfrutar. Però amb bones condicions, amb alternatives en altres sectors. En una economia diversificada i que responga a un nou context.
www.eltemps.cat/opinio/12578/vull-un-pais-amb-cambrers
www.eltemps.cat
[Opinió] Xavier Aliaga: Repensar el futur immediat quan s'estan batent diàriament tots els rècords d'infectats per la Covid-19, de morts per la malaltia i d'ocupació hospitalària i de les unitats...
