Com una manera de recuperar llibres i històries, durant una bona temporada aniré recuperant antics articles d’EL TEMPS i d’unes altres publicacions que us poden resultar interessants. Obrirem en foc amb una ressenya d’un poemari publicat per Ramon Ramon el 2016.

Seguir llegint

Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.

Seguir llegint

La Llibreria La Costera de Xàtiva acull aquest divendres una presentació ben significativa: a la mateixa hora i en el mateix espai, dues de les joies d’Edicions del Buc, el Nectari de Josep Porcar i Els temps interromputs de Ramon Ramon. Dos dels poetes més rellevants de la poesia valenciana actual.

Seguir llegint

Fins ara coneixíem la trajectòria d’Stefano Benni (Bolonya, 1947) com a excel·lent novel·lista, amb obres tan desconcertants i suggeridores com Elianto, El bar sota la mar i Margerita Dolcevita, entre d’altres, publicades en català per l’editorial Moll amb traducció d’Anna Torcal i Salvador Company. De fa poc, a més, coneixem el seu vessant de poeta (amb un enfocament molt narratiu, però poètic, al cap i a la fi), gràcies a la publicació de Blues en setze. Balada de la ciutat en dol (Lleonard Muntaner (2011), traduït per Lucia Pietrelli i els mallorquins Jaume C. Pons i Pau Vadell.

Seguir llegint