Al llarg de la seua trajectòria poètica, Ramon Ramon (Catarroja, 1970) no s’ha caracteritzat precisament per generar respostes epidèrmiques o indiferents en els lectors. Més aviat, els seus llibres provoquen efectes gairebé físics, com els d’una punyada en el bell mig de l’estómac. I al seu darrer poemari, ‘Els temps interromputs”, Ramon apuja l’aposta i ens sotmet a un electroxoc. Més que un poeta, el lector hi troba una força natural desfermada.
Com una manera de recuperar llibres i històries, durant una bona temporada aniré recuperant antics articles d’EL TEMPS i d’unes altres publicacions que us poden resultar interessants. Obrirem en foc amb una ressenya d’un poemari publicat per Ramon Ramon el 2016.
Els comentaris estan tancats.