Fins fa poc desconeixia l’obra del Premi Nobel de Literatura Joseph Brodsky (1940-1996), poeta nascut a Leningrad (Sant Petersburg abans i després de l’era soviètica), al si d’una família jueva i que hagué d’emigrar als anys seixanta als Estats Units. Fa poc, però, em va caure a les mans un petit però valuós volum, En una cambra i mitja (Publicacions de la Universitat de València, 2013), publicat originàriament el 1986 i traduït de forma admirable per Anna Torcal i Salvador Company. La lectura, curiosament, coincidí en el temps que estava escrivint El meu nom no és Irina, amb diversos fragments ambientats a Sant Petersburg.

Seguir llegint

Amb Homer neix la literatura, i amb ell la literatura té apresos de cop els mecanismes de la ficció, més enllà de la simplicitat universalista de la faula (‘Un dia el llop va baixar el riu…’) i més enllà de l’esquematisme indeterminat del conte (‘Una vegada hi havia un nen i una nena…’). Aquest fragment de Jordi Cornudella corresponent a la introducció a la nova versió en català de l’Odissea, traduïda per Joan Francesc Mira (Proa, 2011), resumeix la transcendència del monumental cos literari que conforma aquella obra juntament amb la Ilíada.

Seguir llegint

Alguns premis Nobel de literatura serveixen per omplir vergonyosos buits de coneixença. Em passa això amb Tomas Tranströmer (Estocolm, 1931), autor que no he llegit malgrat haver estat traduït al castellà i també al català, a través de Perifèric. La petita editorial de Catarroja edità La Plaça Salvatge (2008), amb traducció de Carolina Moreno Tena, dintre de la col·lecció de poesia que dirigeix Ramon Guillem.

Seguir llegint