En tot cas, abans de començar sí que hi ha una cosa clara, la font d’inspiració: potser (1) una història real que ens han contat, un relat familiar, alguna cosa agafa al vol. De vegades, és una notícia que has llegit en la premsa (2), una anècdota, un reportatge inspirador que, per tant, parteix de fets també reals. Hi ha fins i tot escriptors i escriptores que agafen un personatge històric, o de la història recent (3), i el fan emprar per a contar una història, per escriure una novel·la. També hi ha qui parteix de les seues pròpies vivències (4) i les bolca en una novel·la, no cal que siga seguint els paràmetres del dietarisme.
Altrament, sempre hi ha la possibilitat que els lletraferits més enginyosos i imaginatius ens transporten a algun lloc on mai no hem estat (5), i no cal que siga per contar-nos una història de ciència-ficció (6) o de fantasia (7). Finalment, tot i que la tipologia és infinita, hi ha algú que és capaç de partir de vivències personals per vestir una història que ens semblarà absolutament inventada (8).
Sembla que els casos 1, 2, 3 i 4 parteixen de la realitat, però aneu amb compte perquè, quasi sempre, entra en joc la literaturització, la difuminació dels límits entre allò real i inventat, especulant amb l’interès que sempre té el lector per discernir què hi ha d’una cosa i de l’altra. Fins i tot en el cas de les ficcions pures (6 i 7), hi ha elements que són extrapolats de la realitat, projeccions de futur de coses que han passat. Allà on tot és més difús (5 i 8) potser les sensacions siguen més pertorbadores per al lector. A mi, personalment, m’agradaria saber fer això. I és el que m’agrada llegir.
Si voleu saber que hi ha darrer dels miralls i dels murs de vidre que construïm els escriptors, posar nom i cognoms i exemples concrets als numerets d’allà dalt, tindreu ocasió al festival literari “Literatura a la Plaça” que organitza l’Ajuntament de Benifairó en col·laboració amb el col·lectiu Saforíssims. Serà aquest dijous, dia 21 de juliol, a les 20,00 hores.
Els comentaris estan tancats.