LA ‘LECTURA OBLIGATÒRIA’ DE CARLES DURÀ

La portada de la primera novel·la de Carles Durà, Lectura obligatòria (Tabarca, 2015), pot generar un cert engany: presentada en una col·lecció juvenil, amb una portada atractiva però que remet als llibres d’institut, en un sentit ampli, el llibre no sols és per a joves. Més que això, és una història que s’adreça a tot tipus de lector. I és una novel·la amb personatges i ambientació en un institut, però no és una novel·la d’institut. I és una història que comença amb les trampes de les xarxes socials (una fotografia íntima penjada a la xarxa), la qual cosa et fa pensar que abordarà alguna d’aquelles qüestions conjunturals que tant apareixen en el gènere, però, en realitat, va més enllà de les històries (si són d’amor, millor) encaixades amb fòrceps en alguna temàtica social.

Durà, que prèviament havia publicat poesia, és professor de llengua i literatura. I ha estat un docent que s’ha preocupat de la mena de lectures que arribaven als alumnes, que ha reflexionat sobre la possibilitat de canviar una mica les inèrcies, tractar als joves com a persones amb intel·ligència i capacitat lectora, no com a ramat que cal donar de pasturar en un prat especial. Aquesta novel·la també serveix per continuar el debat al voltant d’aquesta qüestió de la iniciació a la lectura i les lectures obligatòries dels centres educatius. Perquè, literàriament, tracta d’anar més enllà, intenta posar capes. Salvador Company ho explica magníficament en aquesta ressenya del digital Núvol.

De Lectura obligatòria, de la seua història i de tot el que suggereix la novel·la, us parlarem en la presentació oficial que tindrà lloc a la Llibreria Tres i Quatre (Centre Octubre de Cultura Contemporània, Carrer Sant Ferran 12), el proper dimarts 23 de març, a les 19,00 hores. Us esperem.