Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
El seu nom era Norberto. Era un malalt. Però tenia el tipus de malaltia que la societat amaga sota les catifes, sovint confosa amb altres patologies paral·leles que tenen a veure amb addiccions i esclats violents. Un infern per a unes famílies indefenses i sense recursos per gestionar la desfeta.
Quasi dos anys després de l’inici de la pandèmia, sols sabem que no sabem un borrall. Quan semblava que els científics, les autoritats i la població de tropa li havíem agafat l’aire al virus, quan es veien en l’horitzó els contorns difuminats de les costes d’Ítaca, els hospitals tornen a estar plens. I el nivell de contagis no té precedent. El virus ha mutat i ha posat la nostra estupefacta societat novament en alt.
“I vens tots els dies de Xàtiva?”. Al llarg del temps, aquesta pregunta s’ha anat repetint amb una certa assiduïtat. No poca gent veia estrany que, en algun moment, decidírem deixar València i tornar a casa, tot treballar en la capital. Sovint els contestava que la qualitat de vida de Xàtiva, estar al costat dels pares, criar als fills en la nostra ciutat, compensava l’esforç. Continue pensant-ho. Però ens ho estan posant cada vegada més difícil.
Em fa l’efecte que la gran exposició dedicada en Xàtiva a Rafael Armengol, “L’entrellat del color”, comissariada per l’escriptor i bon coneixedor del món de l’art Martí Domínguez, tanca el debat sobre la necessitat o no d’un nou espai expositiu dedicat a l’art modern. El nou espai és la ciutat, un patrimoni que cal aprofitar.