Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
M‘havia fet el propòsit de no tornar a escriure sobre la pandèmia. O, per ser més exactes, pensava que l’evolució de la malaltia faria una mica absurd tornar a fer voltes sobre el mateix. Que la vacunació ens situava en una altra fase. Però quan ja estem a les portes de l’estiu, tornen a sonar les alarmes. Pugen els contagis i la resta d’indicadors. Fins i tot, la pressió hospitalària podria augmentar de nou. No ens mereixíem això. O potser sí.
Fa temps que l’alarma està encesa, però com a societat encara no hem pres consciència d’un problema que està afectant la infantesa i adolescència de moltes persones, que deixa una petjada en l’edat adulta. El consum precoç de pornografia, d’un determinat tipus de pornografia tirant a hardcore que és ara dominant, està intoxicant la manera d’entendre la sexualitat i la manera de relacionar-se.
Un missatge de mòbil funcionarial, esquemàtic. Fred. Però podria ser el sms de la nostra vida. Ja toca. I llavors, per una vegada, t’alegres d’haver superat el mig segle d’existència. Pandèmia passada. Sense una PCR ni un estudi seriològic. Sort, supose.
La vida té aquests atzars, aquesta capacitat de relligar coses en una mateixa coordenada temporal. Aquests dies he pogut veure Nomadland, la pel·lícula de Chloé Zao interpretada per la gran Frances McDormand. El fil aborda un tema interessant, el de la gent de mitjana edat sense horitzó laboral que vagareja pels Estats Units per ocupar-se en faenes precàries i temporals. Subsistència en estat pur.