Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Hi ha persones que, al llarg de la vida, t’ajuden a saber qui eres. En el meu cas, Antonio Montejano, a qui acomiadàvem per sempre diumenge passat, era un d’aquests éssers. Era un home amb sensibilitat artística i humana, una persona culta, d’una educació i un tracte exquisits. El seu darrer regal va ser fer-nos escoltar un fragment del Rèquiem de Mozart en la senzilla cerimònia de comiat, abans que el seu cos tornara a ser cendres. Cap sermó o parlament podria igualar l’emoció del silenci creuat amb el seu record amb aquesta majestuosa música de fons.
Hay cosas, querido Luís, que no las ves porque no las quieres ver. Hasta que te saltan a la cara y te comen los ojos. Nos habíamos hecho el último cortado, en l’Albereda, como casi siempre antes de que los encuentros se hicieran más espaciados. No por gusto, porque hablar contigo era siempre era enriquecedor. Las obligaciones, la crianza, el trabajo fuera… Un poco desidia mía, si quieres. Nos habíamos distanciado, pero sabía de estado de salud delicado, por decirlo así. Y tenía que verte. Estabas cansado pero animado, con tu proverbial locuacidad casi intacta, tan solo limitada por la fatiga. Un reencuentro tranquilizador. No sabía que sería el último.
Seguint la idea de recuperar textos i referències de fa un temps, hui compartim un reportatge per a EL TEMPS que vaig fer sobre la trajectòria d’Aspencat, el grup de la Marina. Teniu ací l’enllaç d’una jornada ben particular i distesa. La història d’un grup singular que potser mereixeria ser relatada més extensament. Potser algun dia.
“I això de Xàtiva, com quedarà?”. Quan enmig d’alguna conversa sobre les eleccions municipals els meus col·legues em pregunten pels resultats electorals xativins, em faig el mateix interrogant. Perquè el pronòstic és reservat.