Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Hi ha pocs escriptors al País Valencià (en qualsevol llengua) que hagen aprofundit tant sobre el tema de la memòria com Alfons Cervera (Gestalgar, 1947). Gran part de les seues novel·les són un viatge al més profund del record, un esforç titànic per recuperar i amplificar la veu dels vençuts de la Guerra Civil Espanyola, de personatges com els guerrillers que habiten algunes de les seues històries: Maquis (1997) o La noche inmóvil (1999).
Algú m’entendrà si dic que, a partir d’una determinada edat, una bona estratègia és no esperar massa de quasi res. Penses que ja ho has vist tot. I empastifes el teu horitzó d’expectatives d’una capa escèptica -que no asfàltica- que et protegeix del desencís i premia les sorpreses agradoses. La Fira d’Agost de Xàtiva l’havia viscuda durant els darrers anys sense cap tipus d’expectativa: vivint-la perquè la visqueren els menuts de la casa, gaudint a través dels seus ulls, dels seus crits gojosos. Esprement els incentius que habiten la festa: la família, els amics, l’esmorzar firer –de sardina, és clar, un per temporada, per no abusar–, alguna actuació aïllada.
A la tradició de novel·la negra en català, el conreu de la qual havia experimentat un revifament els darrers anys, li mancava una col·lecció que seguira el deixant de la mítica sèrie “La cua de palla”. Fa cinc anys, gràcies a l’empenta de dos malalts del gènere, Àlex Martin i Sebastià Bennasar, i sota l’aixopluc de l’editorial Alrevés, naixia “Crims.cat”. Un aniversari joiós que deixa com a fruit 25 títols. Entre ells, el nostre Dos metres quadrats de sang jove.
Comencem l’escriptura d’una novel·la. Potser tenim un esquema ben complet de personatges i trames. Potser tan sols hi ha voltant pel teu cap una idea mandrosa amb promesa de fertilitat. Qui sap si ja tenim tota la història en el cap des de fa temps i tan sols hem de trobar el to, el com, la manera, que de vegades és el tot.