Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

L’artista Toni Espinar és un individu amb talent. I amb una idea molt clara pel que fa al que s’ha de fer amb aquell talent, sobretot en el seu vessant com a muralista: agitar, bufetejar, suggerir. Moure al pensament i la reflexió. El seu és un discurs potent, provocador. Brillant en la presentació formal i gens complaent en el missatge. Directe. Restes del seu passat punk, combatiu. Amb aquestes cartes de presentació, Espinar ha esdevingut un referent del muralisme al País Valencià, a l’Estat i a Europa.

El temps transcorregut és el martell de la memòria: la deforma i modula. Potencia els aspectes més crus o més idíl·lics. Hi ha llibres, tanmateix, que posen les coses en el seu lloc. Que ens ajuden a entendre fets i paisatges després de la batalla. Destroy, del periodista i escriptor Carlos Aimeur, és un d’aquells llibres. Una novel·la pertinent, documentada, dura i molt llegidora.

Ningú no va dir que seria fàcil. Però les tensions (1) han anat en augment en el govern tripartit de Xàtiva fins arribar al paroxisme les darreres setmanes gràcies a una polèmica incomprensible per a la majoria dels ciutadans com és l’enfrontament per la decisió de l’alcalde, Roger Cerdà, de delegar l’alcaldia durant les seues vacances en la portaveu de Compromís Cristina Sunyer i no en el vicealcalde primer, Miquel Lorente, d’Esquerra Unida.

Hi ha pocs escriptors al País Valencià (en qualsevol llengua) que hagen aprofundit tant sobre el tema de la memòria com Alfons Cervera (Gestalgar, 1947). Gran part de les seues novel·les són un viatge al més profund del record, un esforç titànic per recuperar i amplificar la veu dels vençuts de la Guerra Civil Espanyola, de personatges com els guerrillers que habiten algunes de les seues històries: Maquis (1997) o La noche inmóvil (1999).

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -