Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
L‘any 2004, el departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant encetava el cicle ‘Escriure el País’, una iniciativa que convidava a escriptors i escriptores a fer la seua visió a través d’una narració que després era publicada en el suplement Quadern del diari El País. Més d’una dècada després, aquell cicle, que incloïa xarrades en el mateix centre universitari, ha adoptat la forma d’un llibre, Escriure el País, que es presenta aquest dijous a València.
La gestió de les diferències, més encara si són ideològiques, mai no és una qüestió senzilla. No és fàcil en una agrupació professional, una escala o una falla. Menys encara quan has de traure endavant un govern, del nivell de l’administració que siga. Requereix paciència, diàleg i mà esquerra. Un any després del canvi de govern a Xàtiva, tinc tota la sensació que aquest és encara el repte pendent de l’equip de govern tripartit.
Llibres que porten a més llibres. Experiències que duen a coneixences. Si hi ha alguna cosa bona d’anar amunt i avall fent apostolat literari és el contacte amb altres realitats, amb amants de la literatura d’ací i d’enllà. I ja ho havia contat ací, però les visites al Baix Segura han estat motor d’un reguitzell de vivències i sensacions enriquidores. Però avui no he vingut a parlar del meu llibre.
En algun moment havia de passar. Després que Ricard Peris m’empentara a escriure una novel·la per a una col·lecció juvenil amb voluntat de transversalitat -així va nàixer El meu nom no és Irina– en algun moment ens podíem plantejar escriure alguna cosa per als més menuts, ara que els meus fills ho són. Amb motiu del segon número de la revista Boro Trapatroles, el personatge de còmic creat per Toni Cabo, l’editora de Tres i Quatre Laia Climent em va proposar escriure un relat per a infants ambientat a la Costera.