Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Nova parada en la gira de presentació de Vides desafinades en la que és la segona visita a les comarques del Sud, en aquest cas a Ondara (Marina Alta). Serà demà divendres dia 4, a les 20,00 hores, al Café Sendra. I tindrem com a amfitrió a un dels nostres escriptors joves més valuosos i prometedors, Jovi Lozano-Seser (Ondara, 1979), recent premi Constantí Llombart de novel·la, dintre dels Ciutat de València. Poca broma.
Fins ara, les ressenyes i escrits publicats sobre Vides desafinades els he anat enllaçant a unes altres xarxes socials, per no alterar la dinàmica del blog (o fer-ho el menys possible). Però ara toca fer balanç i arreplegar i agrupar ací tot aquell material. Una forma, també, d’agrair la generosa acollida entre blogaires i ressenyadors. Gràcies a tothom i totdon. Allò que vaja sorgint de nou, també ho afegirem.
Aquest cap de setmana, concretament demà diumenge, dia 22, a Antella, un xicotet experiment: dintre de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera, on hi haurà un espai per presentar diferents llibres, entre ells Vides desafinades. Les presentacions començaran a partir de les 11,30 hores, com a part de la programació de la Trobada. Hi haurà llibres, si els voleu adquirir, i signatures. Una excel·lent inciativa en la que estarem acompanyats d’Anna Moner (Les mans de la deixebla, Bromera, 2011) i Vicent Flor (Noves glòries a Espanya, Afers, 2011).
Tenia curiositat per veure què és el que havia fet el cineasta i antic periodista musical de la revista The Rolling Stone, Cameron Crow (Casi famosos), amb el documental de les dues dècades de vida d’una banda de rock referencial, Pearl Jam. El primer visionat em va deixar fred. Em va fer l’efecte que, com moltes d’aquestes pel·lícules sobre músics, hi ha molta anècdota, molt de muntatge creatiu, però poca reflexió sobre el moll de l’os, sobre la gestació dels discos i el vessant creatiu. Sobre la música que els ha fet grans. La revisió de la cinta, curiosament, prenent notes i parant atenció als detalls per escriure sobre ella, m’ha resultat més productiva i plaent.