Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Ull al dato, robatori sense recato, face de metacrilato, ladys and gentleman, Rodrigo (amigo) Rato, confessor, assessor, de Telefònica, corrupció agònica, indignació afònica, retall, badall, mirall, xandall, t’has engreixat, xaval, pels dolços de Nadal, que també és premi, i proemi, i tennista de gran slam, cagada televisada, precarització, insonorització, becaris i fills de Sadam, xonis suggerint pitram, en Gandia Shore, pronuncieu -or, per rimar amb coentor, calor, cremor, això li preocupa a l’arquebisbe, més que el saqueig, espavila ministre de Déu, no et resultat molt lleig?, privilegis d’Església, vòmits d’amnèsia, temps de tempesta sense protesta, la por s’entesta a no fugir de la testa, notícies de la Sexta, folloners, followers, fallers, no vull mirar, el fill de Baltar pujat a l’altar, cacics i egosurfing en l’era del crowdfunding, no hi ha doblers per fer shopping amb els súbdits de Deng Xiaoping, performance, romanç, gerro de la dinastia Han triturat, però podria ser Ming, Weiwei segrestat, rebel·lia de galeria, la revolució no serà televisada, si de cas planxada, pixada per un tub, en el regne de l’absurd, no hi ha fada ni conte, rebem lliçons de Mario Conde, nom d’aristòcrata en el reducte de la farsa monàrquica, catàrquica, catatònica, mòmies en televisió, entrevista d’Hermida pactada, bavada, inanició, somiatruites, perdó i redempció per a Unió, però no per a la massa, l’esportiu convertit en carabassa, demolició, devastació, glòria als cadells de Duran (i Lleida), justícia prostituïda, connexió descarada, zenit de la burrada, d’aquesta merda poc assenyada faré un tuit, que no es llegirà a Madrit, o el penjaré al Facebook, mentre remire un book encara de paper, moribund deler, llibreries mortes en el país de la infàmia, insània sense trellat, text perbocat, final sense rima, ah, quina cosa més fina.
Dedicat a Josep Pedrals
Hi ha presentacions que fan goig, ja d’entrada. Tot i que ja són moltes sessions amb Vides desafinades, i que el cos i el cap demana ja anar trencant els vincles amb la història, deixar-la únicament en mans dels lectors, anar a Dénia, a una llibreria com Ambra, té molta gràcia. I que, a més, et presenten dues xativines il·lustres, Maria Josep Martínez i Cloti Iborra, amigues des dels temps mítics de l’Associació Cultural l’Almodí (permeteu-me que no aporte dates: fa molt de temps) i no directament relacionades amb la literatura (de moment), també és un estímul.
Quasi un any després de la seua eixida, Vides desafinades continua girant, la qual cosa hem d’agrair als amics i amigues que ens reclamen. Aquest divendres, dia 19 d’octubre, serà a la Biblioteca de Manuel, al carrer Àngel 28, dintre d’un cicle de xerrades amb escriptores i escriptors en valencià. Amb una madrina excepcional, la poetessa xativina Lorena Cayuela, que parlarà de la recepció del llibre.
Hi ha obres literàries que excel·leixen per la seua construcció narrativa, per l’originalitat del format, per la qualitat expressiva de la seua prosa. Hi ha novel·les que, sense reunir aquelles qualitats formals, o sense haver arribat als budells de l’existència col·lectiva, allò que se’n diu les grans històries, són capaces de desentranyar l’ànima humana, de penetrar amb ferocitat en els comportaments individuals, per assecar-los o hidratar-los, extraure’ls tot el suc, per despullar-los per al lector amb avidesa d’amants nous. És llavors quan la suma d’una sèrie de vides individuals serveix com a fotograma de la col·lectivitat. Les xicotetes històries i misèries quotidianes que, sumades, fan una gran història.