Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
A Martina no li agrada dur sabates. Però com que encara no té sis mesos, i no és capaç d’expressar el seu descontent, la seua manera de protestar és camejar enèrgicament fins que, de forma freqüent, alguna de les sabatetes, o ambdues -força i tenacitat no li manca- rellisca del peu. Els seus pares, pacientment, restitueixen la penyora a la posició de partida. “Fes bondat. Mira que encara fa fred, Martina, que se’t gelaran els peuets”, li raona dolçament sa mare. I ella fa cara d’entendre. Segons després, tanmateix, torna a moure les cametes com si haguera de guanyar-li una final dels 100 metres lliures a Merlen Ottey. Sort que les sabatetes rebutjades solen dipositar-se en el fons del carro de passejar.
Com passa sovint, la revisió de la figura de Joan Fuster, encara avui, continua molt condicionada per aquella enorme bufetada en les consciències que va suposar Nosaltres els valencians. Però la seua és una producció polièdrica que abasta no només el paper d’historiador i sociòleg a què es va veure abocat una mica a contracor, sinó també modernes i adients aportacions en el camp de la crítica literària, molt en sintonia amb els corrents de l’època, o en la història comparada dels intel·lectuals i el seu paper. El camp d’estudi és immens. I sortosament, el món acadèmic continua proporcionant valuoses aportacions i lectures del llegat fusterià.
Hi ha multitud de circumstàncies en la vida que no podem controlar, que ens agafen indefensos. Posem per cas, no podem evitar que un irresponsable abuse de l’alcohol i la cocaïna i, a continuació, agafe un cotxe que, indefectiblement, conduirà de forma desbocada. Segurament no és el primer dia que aquest paio ho feia. Va haver sort, abans, per tant. Però un dia deixa d’haver-la. I t’agafa pel mig. I et destrossa la vida a tu i als teus. Això és el que li va passar a la jove xativina Rebeca Borràs, només vint anys, tot un perviure llançat a perdre per la burrera i la irresponsabilitat d’un cretí a qui no coneixia i, segurament, no havia vist mai. Davant d’aquelles actituds estem indefensos i exposats.
Ull al dato, robatori sense recato, face de metacrilato, ladys and gentleman, Rodrigo (amigo) Rato, confessor, assessor, de Telefònica, corrupció agònica, indignació afònica, retall, badall, mirall, xandall, t’has engreixat, xaval, pels dolços de Nadal, que també és premi, i proemi, i tennista de gran slam, cagada televisada, precarització, insonorització, becaris i fills de Sadam, xonis suggerint pitram, en Gandia Shore, pronuncieu -or, per rimar amb coentor, calor, cremor, això li preocupa a l’arquebisbe, més que el saqueig, espavila ministre de Déu, no et resultat molt lleig?, privilegis d’Església, vòmits d’amnèsia, temps de tempesta sense protesta, la por s’entesta a no fugir de la testa, notícies de la Sexta, folloners, followers, fallers, no vull mirar, el fill de Baltar pujat a l’altar, cacics i egosurfing en l’era del crowdfunding, no hi ha doblers per fer shopping amb els súbdits de Deng Xiaoping, performance, romanç, gerro de la dinastia Han triturat, però podria ser Ming, Weiwei segrestat, rebel·lia de galeria, la revolució no serà televisada, si de cas planxada, pixada per un tub, en el regne de l’absurd, no hi ha fada ni conte, rebem lliçons de Mario Conde, nom d’aristòcrata en el reducte de la farsa monàrquica, catàrquica, catatònica, mòmies en televisió, entrevista d’Hermida pactada, bavada, inanició, somiatruites, perdó i redempció per a Unió, però no per a la massa, l’esportiu convertit en carabassa, demolició, devastació, glòria als cadells de Duran (i Lleida), justícia prostituïda, connexió descarada, zenit de la burrada, d’aquesta merda poc assenyada faré un tuit, que no es llegirà a Madrit, o el penjaré al Facebook, mentre remire un book encara de paper, moribund deler, llibreries mortes en el país de la infàmia, insània sense trellat, text perbocat, final sense rima, ah, quina cosa més fina.
Dedicat a Josep Pedrals