Continuem amb les cançons i les referències musicals contingudes a Vides desafinades. Tot i que no heu fet comentaris al respecte del primer volum, em consta per unes altres vies que a alguns lectors de la novel·la els ha fet profit plasmar la banda sonora. Allà va, doncs, la segona part. Una cosa: si alguna cançó no s’obri, doneu a la pestanya de recàrrega de la pàgina.

Seguir llegint

En un món perfecte, m’haguera agradat acompanyar l’edició de Vides desafines d’un CD amb la seua banda sonora, amb les nombroses referències musicals que hi apareixen, com una guia per a la lectura. Tampoc no passa res: les possibilitats de la xarxa permeten que anem deixant-les caure per aquest espai, per estalviar feina als lectors, sobretot aquells més allunyats de l’univers estètic que trepitja el llibre. O per a curiosos. O per escoltar, simplement. Hui, una mostra.

Seguir llegint

El dia després de la presentació a València, a Ca Revolta, de Vides desafinades, dimecres passat, els amics Mercè Climent i Francesc Mompó penjaven als seus respectius blogs una crònica de l’acte il·lustrada amb fotografies (algunes reproduïdes ací en aquest post). La informació completa la podeu llegir ací i ací. Agraït a la parella de difusors i agitadors culturals més activa del País Valencià. I també a tots els amics i amigues presents en l’acte, alguna gent que no coneixia i fins i tot algun retrobament molt especial després de molts anys. Agraït també al mantenidor improvisat (Salvador Company) qui va sostenir l’acte mentre aconseguia arribar el presentador oficial, Miquel Àngel Landete, Senior. Gràcies també per l’esforç.

I als amics de Ca Revolta per la fantàstica acollida. Properament anirem informant de les següents presentacions.

 

Arribe a L’informe de Brodeck (La Magrana, 2008), del francés Philippe Claudel, Premi Goncourt des Lycéens 2007, una mica per atzar, com a part d’un programa de lectures diverses per desempallegar-me de la meua nova novel·la i el seu univers contemporani i trobar camins i idees per a la següent, encara en procés embrionari. En aquest cas concret, el llibre és una impagable suggerència externa d’algú amb un criteri literari molt sòlid. Potser no em servirà d’inspiració. És el mateix: forma part ja de les lectures que m’és fan fet el pes dels darrers temps.

Seguir llegint